L'escorxador i la dama (el capellà)

Tot d'una, baixant per la muntanya, se li arrissaren els cabells. Tenia por. Tenia els cabells arrissats. Baixava per la muntanya i la por els hi havia arrissat; tot d'una. Va comprar una filoxera gran, que és una màquina de cosir monyons quan es tanquen, s'obren o es tanquen. Decididament, no era agradable. En Brutus no era la persona més indicada per aquesta feina, per donar-li color, forma i color. ¿Portes coses? Sí, en portava.

¡Anem, anem, au, va, corre, quina por, el que no s'ho faci mirar! Quins nervis... En Wins Nervis Neville, ple d'angoixa, no parava d'ensopegar amb la filoxera que havia comprat, la qual, sens dubte, el feia pensar en tot el que havia passat. ¿Què havia passat? Plantegem-ho des del principi. Tutus Marphal, agent i escriptor, havia entrat a comissaria  a les dotze i quaranta-tres minuts. Havia agafat l'ampolla d'aigua del comissari, tot era fosc, portava un paper a la butxaca, hi havia un ventilador encès, i havia deixat l'ampolla del comissari, tot era clar, damunt de la taula de l'emissari. L'emissari i el comissari eren amics; es feien. No pas massa, però els dos sentien una simpatia natural l'un per l'altre. A la una i trenta-vuit minuts, Réverends Marphal i Josep Maria Estorah havien trobat l'ampolla d'aigua sobre la taula del comissari i l'havien col·locada sobre la taula blau-cel de l'apotecari, entre la làmpara i l'estoig. ¡Valga'm déu, quina va ser la sorpresa de l'emissari quan va trobar l'ampolla del comissari sobre la taula blau-cel de l'apotecari! A la una i quaranta-cinc minuts exactament. Prosseguim: L'emissari, el comissari i l'apotecari havien anat a veure el bibliotecari i li havien donat l'ampolla d'aigua, i ell l'havia col·locat sobre la taula del fons del menjador. Dia rera dia, es parlava de tots aquests aconteixements al poble, era tema d'esmorzar, de dinar i de sopar. ¿De dinar i de sopar? Sí, de dinar i de sopar. Sí. Fi.

La guineueta i el camell (el capellà)

Corrien anys maldestres. Fora bo de recordar que, a pesar de les penúries, el gos Carles ja era batxiller. Els pares d'en Cromos, la Natxa i l'Incrémens, buscaven la manera de tenir un fill professor, un fill Mare. Els fills Mare, mal m'està el dir-ho, són fills de mala mare i de pare destre i intel·ligent, i de germana jirafa, que antigament habitaven la regió del Coxos Mundi. A la llarga, mica en mica, a poc a poc i lentament, s’aixecaven les muntanyes a l’horitzó, i el sol, com col·locat amb els dits, s’ho mirava amb un somriure plàcid i benèvol. «Lloca, lloca», sonava el bufar del vent a través de l’espessor dels boscos. Un cul nu s’aixecava darrera de les muntanyes, immens i colossal, fent gala d’una cua llarga i minuciosament guarnida i empolainada, i neta; molt neta. I llempant. Fina. Fi.