La guineueta i el camell (el capellà)

Corrien anys maldestres. Fora bo de recordar que, a pesar de les penúries, el gos Carles ja era batxiller. Els pares d'en Cromos, la Natxa i l'Incrémens, buscaven la manera de tenir un fill professor, un fill Mare. Els fills Mare, mal m'està el dir-ho, són fills de mala mare i de pare destre i intel·ligent, i de germana jirafa, que antigament habitaven la regió del Coxos Mundi. A la llarga, mica en mica, a poc a poc i lentament, s’aixecaven les muntanyes a l’horitzó, i el sol, com col·locat amb els dits, s’ho mirava amb un somriure plàcid i benèvol. «Lloca, lloca», sonava el bufar del vent a través de l’espessor dels boscos. Un cul nu s’aixecava darrera de les muntanyes, immens i colossal, fent gala d’una cua llarga i minuciosament guarnida i empolainada, i neta; molt neta. I llempant. Fina. Fi.